+BP
Recordo perfectament els primers assajos i els inicis d’un
espectacle únic i difícilment superable. Les més belles paraules, en la seva
fase inicial era tot un món sencer per descobrir,sobretot pels alumnes que
aquell any estàvem a 1r de la ESO (i suposo que per als més grans també...).
Estàvem plens d’il·lusió i nerviosos pel que podia succeir!
Quan se’ns parlava de portar tota la roba d’un sol color i de pintar-nos el cos del mateix color... no
sabíem ben bé que pensar. Però va ser un any amb moltes sorpreses constants! (I vam portar bé tot el secretisme!)
Crec que tots vam aprendre a treballar en equip i ser una
unitat, ja que mobilitzar a 2 autobusos plens d’alumnes no és fàcil. No és fàcil
, però per les +BP era possible. Vam aconseguir aprendre paraules noves i el
seu significat, crear noves amistats, passar bons moments,riure i fins i tot
vam solidaritzar-nos (potser va ser el més important que vam fer). Sí, representar les obres per solidaritat
potser era el més important. Passant-nos-ho bé nosaltres ajudàvem als altres.
Una sensació molt agradable!
Sabadell,Barcelona,Tarragona,Calafell. Els escenaris on es va
celebrar aquest espectacle. Els llocs
que vam visitar en dos autocars plens d’alumnes amb robes de colors,trencades
(expressament) i pintats. Tampoc puc oblidar el dia que vam anar a Barcelona a
recollir el Premi Balidiri i Reixac!
El 15 de Maig de 2009 va ser el dia que ens vam acomiadar de
les +bp. Crec que aquell dia una part de mi es va quedar una mica buida, ja que
l’espectacle formava part de mi. No va ser fins l’última paraula que es va
representar que vaig ser conscient que allò s’acabava per sempre, però el
record continua viu en la meva memòria. Són moltes les tardes que torno a mirar
les fotografies de les sessions i de l’obra...
Però la vida continua i estic contenta d’haver participat en
una obra així. Una obra única. Una obra insuperable. Una obra màgica. Una obra
creada a partir de les més belles
paraules.
Un espectacle difícil de definir si no l'has viscut.
